Entrevista a Maria Solivellas
Sembla que el 2018 s’ha postulat com l’any de les dones en la cuina, dones que han sortit al carrer i han alimentat les masses del feminisme. Avui parlem amb una de les xef que han marcat el pas durant aquesta trajectòria, Maria Solivellas, del restaurant Ca Na Toneta, amb la qual comentem la falta de feminitat entre fogons i el camí per recórrer del feminisme en l’hoteleria.
Alliberem-nos de la pregunta. És Ca Na Toneta un restaurant feminista?
No som un restaurant feminista, però som molt femenins. Sempre hem tingut moltes dones treballant i de fet el projecte va sorgir gràcies a la meva mare i la meva germana. Aquest és el primer any que tinc homes en la cuina, potser per això que “l’excepció confirma la regla”. (Riures)
Què significa ser femení en la cuina?
Les cuines tenen una estructura molt marcial i masculina, tot s’encaixona en rangs, agressivitat… La meva cuina és tot el contrari: els cuiners estan tots al mateix nivell i els faig ser responsables de tot, que siguin partícips i prenguin molta consciència. No m’interessa que siguin un simple productor i crec que això és una forma molt femenina de treballar.
« No m'interessa que els meus cuiners siguin un simple productor i crec que això és una forma molt femenina de treballar »
Què et fa distingir entre funcionament masculí i femení?
Suposo que la creativitat, ser femení és un procés creatiu, que crea, la creació és femenina. Femení i masculí no estic parlant de dona i home, Alerta!, no parlo de gènere, és un concepte molt meu. Jo en la vida veig coses i accions masculines i femenines: creació femenina, destrucció masculina. (Riures)
Qualsevol que estigui llegint, estarà amb mi que la teva resposta a la primera pregunta era un sí rotund, Ca Na Toneta és un restaurant feminista. Tu què creus?
Jo crec que no. No se que defineix “feminista”. Crec en la dona i en el poder de la dona per descomptat, és obvi, això és un matriarcat. Forma part de la nostra manera de vida, igual que això no és un negoci.
Arriscat postular-se?
Saps qué passa, utilitzen al feminisme com si anessis d’activista… que en el fons fem activisme sense voler, perquè moltes vegades hem contractat dones abans que a homes per la simple raó que aquestes no tenien lloc. Jo crec en l’acció, a actuar, però no hi ha millor activisme que el que apliques diàriament en la teva vida. Després puc sortir amb una pancarta, però per a mi l’activisme significa portar una vida conforme als meus valors.
Sense necessitat d’abanderar-se?
No, si fa falta m’abandero, però en moments en què sigui necessari. La meva lluita és en el meu dia a dia.
Feminisme, conciliació, ètica? Què diferencia Ca Na Toneta d’altres restaurants perquè tu mateixa no ho consideris un negoci?
Per començar, cuido molt el meu equip, una cosa gens comuna en l’hoteleria, la sostenibilitat laboral és una assignatura molt pendent en aquest sector i el paper de les dones és imprescindible. Sovint en la restauració s’aconsegueixen reptes increïbles a base de molt de sacrifici humà, massa. És com les catedrals, molt bonica però… quants n’han mort per a construir-les? No vull una catedral, prefereixo un refugi amb xemeneia a Caimari.
Molts s’excusen de la cruesa laboral al·legant que “l’hoteleria és així”, que entra en el format de negoci. És rendible no seguir la norma? Com ha pogut mantenir-se Ca Na Toneta al marge?
Potser per no venir d’aquest món. Abans de ser xef em dedicava a la producció musical però en un moment aquest treball va deixar de tenir sentit. Fa 18 anys, quan vaig decidir quedar-me a Mallorca, tenia claríssim que el següent que fes havia de tenir sentit i vaig aprendre l’ofici de forma molt intuïtiva, no li he donat importància a la normativitat hoteleria perquè no la coneixia.
A la teva cuina busques la simplicitat, l’equilibri, en definitiva dir molt amb molt poc. Podries sintetitzar com has trobat el sentit a la teva feina?
Treballant en positiu. Tot el que faig és en positiu: mediambiental, social, culturalment… Crec que la repercussió del que faig és positiva i per això continua viva.
