Comprar en temps de coronavirus
De passeig pel mercat local; mentre ratllava a poc a poc la llista de la compra, vaig parlar amb els venedors que visito regularment.
L’ambient no era el de sempre i no vam poder evitar comentar la situació, alguns botiguers reien de clients que aquest mateix matí “van arrasar” en els seus llocs mentre d’altra banda apuntaven rumors del tancament de portes per al dissabte, el major dia de mercat. Vaig seguir amb la compra, em vaig fer amb una recepta en el bar de l’obligada “tapita” i sobretot, vaig arribar a casa amb una cistella repleta d’increïble producte local.
Pot ser que siguin les setmanes de quarantena i podeu titllar-me de sensible, però sento por de no poder tornar al mercat. No pel virus, ni per l’aïllament, si no perquè simplement estan desapareixent. Molts ja no són el que eren i tots s’estan buidant, amb ells s’esvaeix també la nostra sobirania alimentària, concepte que en llocs com Mallorca fa ja anys que és història.
Durant aquest últim any he pogut reunir-me amb productors, grangers i agricultors, “la resistència”. Tots compartien la mateixa trista història; no els queda molt per a tirar la tovallola i no els culpo. Famílies senceres, els seus companys i amics, molts ja han hagut de canviar d’ocupació, abandonar la terra i les seves vides. Estan ofegats pel pes de contenidors que arriben al port dia rere dia mentre el camp queda desert, per les limitacions que els imposen i la falta de suport per part del govern i les administracions, per les inclemències d’un clima cada vegada més incert, o pels abusos d’aquells que fixen preus sense plantar una sola llavor i els condemnen a retribucions que si vulgui cobreixen els costos.
Mentrestant, nosaltres ens asseiem a la taula, aliens, esperant que els prestatges continuïn plens i els preus siguin cada vegada més baixos. Donem per fet el seu dur treball i masteguem sense mirar si més no el nostre plat. Hem perdut tot tipus de tradicions, cultura i coneixements, no obstant això ens sorprèn la nostra indigestió, nosaltres sí que som “paletos”…
La globalització és un fet imparable i la idea d’un món unit és encoratjadora, no obstant això, aquesta comporta riscos i per a combatre’ls hem d’unir-nos en les nostres diferències, protegir la nostra diversitat, la nostra cultura i mantenir la nostra sobirania alimentària, perquè no es pot conviure sense res a compartir.
És temps de partir pa, asseure’ns a la taula i mirar-nos als ulls, conversar, discutir, aprendre, gaudir. Hem de recuperar molt del que hem perdut abans que no puguem recordar-ho. Deixar enrere la por i prendre acció, la passivitat no dóna fruits ni res a emportar-se a la boca i potser és suficient amb el respecte, amb valorar tot allò que tenim i als quals treballen per preservar-ho. Potser és tan fàcil com fer la compra en el mercat i espero poder fer-lo tota la vida.
